Catàstrofes

“Catàstrofes” és una obra col·lectiva. De fet són cinc peces diferents que tenen com a fil conductor les catàstrofes que, com gairebé sempre, són més interiors que físiques. He escrit i dirigeixo una de les peces. S’estrena a la Sala Beckett el 17 de desembre de 2012.

Catàstrofes

Sala Beckett

17/12/12

A les 21.30h

Autors: Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig, Mar Serra i Marc Torrecillas
Directors: Sílvia Cortés, María José Lizarte, Roger M. Puig i Mar Serra

Amb Carles Algué, Àngels Bassas, Ramon Canals, Francesc Cuéllar, Moli Quetglas, Marc Torrecillas, Carla Torres, Lucía Torres i Elisabet Vallès

Tècnic de llum i de so: Dani Tort

SINOPSI

S’apropa el que segons el calendari Maia serà la fi del món. Això seria una possible catàstrofe. Però n’hi ha moltes més que podrien passar. Després del taller Nocturns de Pau Miró a l’Obrador d’estiu, neix aquesta proposta on cinc dramaturgs escriuen cinc peces breus inspirades en possibles catàstrofes. Cinc peces sobre la desesperació que provoca tota situació límit, on també hi té cabuda l’humor.
Una invasió, una epidèmia, un tsunami i dos punts de vista sobre la fi del món. Aquests són els punts de partida de les cinc peces. Ara bé, com aborden els personatges aquestes situacions té més a veure amb la por, l’oblit, els malentesos i la soledat, en resum, amb tot allò que l’home es troba al llarg de la vida sense la necessitat de grans catàstrofes físiques… Pocs personatges, foscor i urgència són algunes de les premisses que, com a denominador comú, els dramaturgs es van proposar per començar a escriure. Tot i així, han obtingut resultats molt diversos, amb una diversitat de gèneres i de registres que enriqueix un espectacle molt “catastròfic”.

Catàstrofe 1 de María José Lizarte: La Dona de blau aviat farà quaranta anys. D’aquí a deu dies. Però ella no ho sap. No ho recorda. Tampoc no sap d’on ve. Ni què fa estirada al terra. Només sap que té fred, molt de fred.

Catàstrofe 2 de Mar Serra: Sí, clar… Han hagut de morir milions de persones perquè tu i jo ens trobéssim… Quin mal que fan aquests corrents isotèrics.

Catàstrofe 3 de Marc Torrecillas: És la gran arma de control massiu. Sempre ho ha estat. No cal fer servir la violència si bombardeges la població amb por.

Catàstrofe 4 de Sílvia Cortés: Senyor Sam, digui’m una cosa: quin sentit té parlar de la felicitat el dia abans de la fi del món?

Catàstrofe 5 de Roger M. Puig: No penso morir en aquest puto poble de merda per culpa de la teva paranoia…

ELS AUTORS

MARÍA JOSÉ LIZARTE(Igualada, 1982)
Llicenciada en Filologia Hispànica, amplia la seva formació al Taller de Guionistes, on realitza el Màster en Guió de cinema i televisió. Rep formació dramatúrgica a l’Obrador de la Sala Beckett amb Pere Riera, Pau Miró i Esteve Soler. Ha participat com a guionista en diversos projectes audiovisuals i en el videoclip del grup musical Mínnim, així com en puntuals treballs d’il·lustració i storyboards. És membre del grup de guionistes Ovreneli i el grup artístic La Bastida, amb el qual ha participat en la realització i producció de performances.

MAR SERRA (Barcelona, 1973)
Llicenciada en art Dramàtic per l’Institut del Teatre i en Psicologia per la UB. Amplia els seus estudis a l’Obrador amb cursos de dramatúrgia i d’entrenament actoral (Pere Riera, Andrés Lima i Pau Miró). El 2012 estrena Vernissage. La vida en colors, del qual signa la dramatúrgia i la direcció. Com actriu, ha treballat amb la Cia de Joan Baixas, Teatro de los sentidos, Unicsproduccions i, en TV, a El cor de la ciutat. Ha dirigit Nois-e de la Cia.elspera i La casa de Bernarda Alba als Clàssics del Poliorama, a més de fer d’ajudant de direcció de Glòria Balañà a Pulsió.

MARC TORRECILLAS (Barcelona, 1975)
Dissenyador gràfic, il·lustrador, actor… Va iniciar-se en l’escriptura dramàtica amb Toni Cabré i posteriorment, a l’Obrador de la Sala Beckett, ha fet cursos amb Helena Tornero, Ricard Gàzquez, Mercè Sarrias i Pau Miró. Ha escrit i dirigit diverses peces teatrals (Anna, Perfecte, Supernormal…).

SÍLVIA CORTÉS (Barcelona, 1972)
Directora, realitzadora i guionista audiovisual. Actualment codirigeix Teidees, la seva pròpia productora. Llicenciada en filologia, es forma en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett amb Pau Miró, Sanchis Sinisterra, Alfredo Sanzol, Xavier Albertí o Michel Azama, entre d’altres. Catàstrofes és el seu segon text col·lectiu.  Del primer, A mitges (2011), se’n va fer una lectura dramatitzada a l’Obrador dirigida per Pau Miró. En solitari ha escrit Cara i Creu (2011) i La Visita (2012).

ROGER M. PUIG (Barcelona, 1974)
Llicenciat en dret, diplomat en direcció cinematogràfica i màster en guió de cinema i televisió. Rep formació dramatúrgica a l’Obrador de la Sala Beckett amb Glòria Balañà, Pere Riera, Pau Miró i Esteve Soler. Guionista i codirector del curtmetratge Érem feliços (2012). Ajudant de direcció de l’obra Boys don’t cry, escrita per Victoria Szpunberg i dirigida per Glòria Balañà (Festival Grec 2012). Ajudant de direcció d’El tercer invitado, escrita i dirigida per Sergio Domínguez. Actualment en fase de preproducció de l’obra La flor de paper, escrita i dirigida per ell mateix.