Boys don’t cry

Boys don’t cry

Text: Victoria Szpunberg
Direcció: Glòria Balañà
Repartiment: Francesc Garrido, Armand Villén, Alícia González Laa (a les funcions del Grec), Maria Pau Pigem (a les funcions del Tantarantana) i David Anguera (substituït dos dies per l’Enric Cambray).
Escenografia: Meritxell Muñoz
Il·luminació: Sílvia Kutchinow
So: Lucas Ariel Vallejos
Vestuari: Marta Rafa
Ajudant de direcció: Roger M. Puig
Producció: Teatre Tantarantana, Grec 2012 Festival de Barcelona

Es va representar del 26 al 29 de juliol de 2012 a l’Espai Lliure, dintre del Festival Grec, i al teatre Tantarantana del 18 d’octubre al 18 de novembre de 2012.

BOYS DON’T CRY

Ja ens disculparan Cristina Fernández de Kirchner, Angela Merkel o la directora del Fons Monetari Internacional, però diuen que el poder és un concepte lligat a la masculinitat. És per això que la dramaturga Victoria Szpunberg ha triat dos homes com a protagonistes de la seva història. L’un ha triomfat i exerceix el poder polític. A l’altre, l’artista, la vida no li ha anat gaire bé. Què vol dir tenir poder? I què vol dir no tenir una bona feina en una societat que reclama a l’home una professió d’èxit? Dos vells amics en situacions oposades tornaran a coincidir sota la mirada d’una dona que els coneix bé d’aquells temps en què sonava “Boys don’t cry” de The Cure que, com the Martins i Marie Brizard, són icones d’un passat de molta complicitat, amb moltes expectatives i grans ànsies de futur… Avui, però, als nois els tocarà plorar. Tornar-se a trobar amb un antic amic pot ser una excusa perfecta per enfrontar-se amb el millor o el pitjor d’un mateix.