Qui sóc?

En el seu dia, després de cursar dret durant ‘x’ anys, vaig decidir que (malgrat aconseguir finalment tenir la meva orla), aquell no era el meu camí. Vaig agafar el camí de la implicació i la militància política. Durant uns quants anys aquesta va ser la meva passió i, sobretot, la meva prioritat. La militància política, sobretot juvenil, m’ha fet ser com sóc. Vaig fer de brigadista a Nicaragua i a Brasil. Vaig assistir als Fòrums Socials Mundials de Porto Alegre i Caracas. Em vaig apassionar pels moviments socials i la comunicació política.

Ara la meva implicació política ha variat. Gairebé em considero una espècie de ciberactivista. Facebook, blogs i twitter són, ara per ara, la meva expressió política.

I això és així perquè, un bon dia, vaig tenir una crisi d’identitat, podria ser la crisi dels 30 (i alguns més…), que em va portar a fer un canvi de rumb en la meva vida. Sense abandonar la meva passió per la política, vaig abocar els meus esforços en una altra passió: el cinema. Vaig estudiar direcció cinematogràfica i un màster de guió de cinema i televisió. Després vaig entrar al món del teatre, estudiant direcció escènica i dramatúrgia. El març de 2012 vaig rodar el meu primer curtmetratge. I aquell mateix any vaig començar a fer les meves primeres passes en el món de la direcció teatral. Des de llavors fins ara he pogut trepitjar l’Espai Lliure del Teatre Lliure, el Festival Grec, el Centre Cultural la Mercè de Girona, el Tantarantana, la Sala Beckett, la Sala Porta 4, l’Obrador de la Beckett, la Nau Ivanow, l’Almeria Teatre… Una mica tard, però crec que he acabat descobrint que teatre i cinema, cinema i teatre, són la meva autèntica vocació.

Així que, ara mateix, puc dir que em considero una mica guionista, una mica dramaturg, una mica cineasta, una mica director teatral. I, tot això, sense oblidar el que deia un dels mestres del Setè Art: Fritz Lang. Deia que no podia entendre el cinema sense un compromís social al darrera. No m’atreveixo a contradir-lo.